Etapa 4. De Elburg a Almere Haven però acabant a De Schelp – 62km

Teníem per davant l’etapa més llarga de tot el viatge pels canals d’Holanda, però possiblement una de les més fàcils, doncs no havíem de sortir del canal pel qual anàvem, era un canal ample en el qual es podia anar a tota màquina (bé, a tot lo que el vaixell podia), no hi havia pèrdua.

Gran part del trajecte la vam fer vorejant un dels milers de dics que té Holanda, uns dics que aprofiten per fer un camí pel qual circulen les bicicletes d’un poble a un altre, la gent hi va a córrer o a passejar. Aprofitant el contrallum vaig realitzar aquestes fotografies que no vaig dubtar en editar-les en blanc i negre:


Durant el nostre trajecte cap a Almere Haven vam descobrir l’Holanda nudista per casualitat. Desconec si serà quelcom que practiquin durant tot l’any, no vull imaginar com ho passen els dies freds si nosaltres ja vam patir al principi de la segona etapa estant ben tapats! Però segur que aquest dia estarien súper bé, el sol era fort (nosaltres anàvem amb màniga curta i el tendal de la coberta posat). Mentre miràvem a costat i costat del canal buscant records a capturar, a la llunyania vam veure quelcom que ens va sorprendre, un senyor equipat únicament amb una visera i una bossa creuada orinant al canal:

Quan encara no sortíem de la nostra sorpresa, ens vam adonar que aquesta zona estava plena de gent passejant “com Déu les va portar al món”, caminant entre els arbustos o prenent el sol. Després ens en vam adonar que a les cartes de navegació tota aquesta zona estava indicada com nudista, concretament era la ruta de la platja Laakse, tota una zona preparada per el nudisme:

Passada la zona nudista vam anar avançat rumb a Almere Haven, trajecte durant el qual vam anar fent més i més fotografies. No vam veure els típics molins “vells”, però si que ens vam trobar algun que altre molí modern, tot i que aquests estaven parats per la falta de vent…


Finalment ja vam veure a la llunyania  Almere Haven… però no ens agradava… després de passar per encantadors pobles, semblava que haguéssim escollit el més lleig de tots… Ens vam dirigir cap al port del centre on vam atracar, vam baixar a fer un volt… era una ciutat tota de ciment, amb centenars d’edificis tots ells iguals, no venia de gust ni tan sols treure la càmera de fotos. Com a cap dels tres ens agradava el que vèiem vam decidir marxar i intentar arribar a l’altre costat del canal, on estava el poble de Naarden.


(Almere Haven)

Naarden semblava molt bonic si s’ha de jutjar per les imatges que vam veure al Google, però mentre navegàvem rumb a Naarden ens vam geoposicionar al Google Maps per saber com arribar-hi bé, al fer-ho vam descobrir que just abans de Naarden hi havia uns illots en els quals s’hi podia atracar. Semblaven molt petits i solitaris…

Al llegar nos fuimos directamente al islote pequeño, era todo nuestro. Tocó maniobrar un poco para conseguir meter el barco pero lo conseguimos. Allí Joan nos hizo una demostración de supervivencia, hizo un fuego sin ayuda de químicos, sólo con lo que encontramos en la isla y la ayuda de un cuchillo y un chispero. Aprovechamos ese fuego para calentarnos un poco y hacernos unas ricas tostadas de pan.

No ho vam dubtar, passariem la nit a De Shelp. Al arribar ens vam anar directament a l’illot petit, era tot nostre. Va tocar maniobrar una mica per aconseguir ficar el vaixell però ho vam aconseguir. Allí en Joan ens va fer una demostració de supervivència, va fer un foc sense l’ajuda de químics, només amb el que vam trobar a la illa i l’ajuda d’un ganivet i un “xispero”. Vam aprofitar aquest foc per escalfar-nos una mica i fer-nos unes bones torrades de pa.

Pin It on Pinterest